Pàgines

Etiquetes

divendres, 23 de gener del 2015

La Música d'Avantguarda. Des de 1950 fins als nostres dies.



Estils més significatius

Serialisme integral
:

És un moviment que aplica el concepte de sèrie introduït pel Dodecafonisme a tots els paràmetres de la música i no només a l'altura del so: durada, ritme, dinàmica, timbre, etc. El resultat és una música absolutamentorganitzada i racional.
Compositors: Pierre Boulez y Olivier Messiaen. (França)
Karlheinz Stockhausen (Alemanya) i Luigi Nono (Itàlia)
Pierre Boulez - Piano Sonata No. 2 - III. Modéré, presque vif



Simfonia Turangalila, d'Oliver Messiaen (pista 23A)

Música Concreta:

Música concreta és el nom que va donar el compositor francès Pierre Schaeffer, a finals de la dècada del 1940, a la música composta de manera "concreta" és a dir, música realitzada directament en una cinta magnetofònica i no pas de manera abstracta anotant les notes sobre un pentagrama.
Consisteix a enregistrar un material sonor (un cant d’ocell, un instrument, els sorolls de la vida diària etc.) amb els suports tècnics de l’època, com són les cintes magnetofòniques.Posteriorment, es manipulen els sons en un laboratori per donar forma a l’obra musical definitiva.

Moltes de les tècniques emprades a la música concreta tingueren posteriorment un paper important en la música electrònica. (extret de la Wikipèdia)


Pierre schaeffer - "etude aux chemins de fer"

Música Electrònica:

És aquella en la que s'utilitzen només sons produïts electrònicament. És una música que incorpora les últimes novetats en el camp de la electrònica. És una música produïda per tant completament en el laboratori, es creen, processen i es graven electrònicament.

Música electroacústica:

També hi ha la possibilitat de fer que soni simultàniament al costat del que s’interpreta de forma
acústica en un escenari (música electroacústica).
Compositors: Karlheinz Stockhausen (Alemanya) i Luciano Berio , Luigi Nono (Italia)

Guai ai gelidi mostri, de Luigi Nono. (pista 23 B)

Indeterminació:

Sorgeix en els anys 60 com a reacció als moviments anteriors, buscant crear una major llibertat compositiva i interpretativa en incorporar un cert grau d'atzar i improvisació tant durant la composició com en el moment de la interpretació, fent de cada composició una obra musical única i irrepetible. Crean un sistema de notació nou.

Compositors: Witold Lutoslawski, Krzysztof Penderecki, György Ligeti i John Cage.

Partita per a violí de Witold Lutoslawski (pista 23 C))



Minimalista:

Banda Sonora de la pel·lícula El Piano. Compositor Michael Nyman.




Se la coneix també amb el nom de música repetitiva, neix als EEUU a principis dels 70. Aquest tipus de música es basa en la creació de senzills elements melòdics, que es transformen mínima e insistentment durant el seu desenvolupament; és a dir, es tracta de crear una mínima cèdula melòdica i repetir-la constantment introduint un canvi insignificant en cada repetició.

Compositors: Philip Glass, Steve Reich, Michael Nyman.

Concert per a violí i orquestra", de P. Glass (pista 23 E)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada