Pàgines

Etiquetes

dimarts, 8 de desembre de 2009

Cant gregorià





La denominació de cant gregorià s'origina en què aquest tipus de cant es atribuït al Papa Gregori I com una evolució del cant ambrosià. Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com ho deia Sant Pau: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí— «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta.
• El cant gregorià és música vocal, i es canta a capella (sense acompanyament d'instruments).
• Es canta al uníson —una sola nota a la vegada— la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina monodia.
• Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari.
• El text està en llatí, la llengua oficial de l'imperi romà.
• La seva melodia de vegades és sil·làbica (quan a cada síl•laba del text li correspon un so) i de vegades melismàtica quan a una síl·laba corresponen diversos sons.
• Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el tetragrama, és a dir sobre 4 línies.
(extret de la wikipèdia)




Activitat 1. Digueu dues característiques que ens permetin afirmar que el video anterior no és de cant gregorià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada