TOTB09-10 MÚSICA

Passeig amb trineu de Leopold Mozart
En grup seguiu el so del fuet que fa correr el trineu. El grup que més bé ho faci s'emportarà el punt; en cas d'empat hi haurà un punt per a cada grup. (El primer cop no cal imitar-lo)
Condicions

1. S'assajarà 10 vegades amb música.
2. Cada un dels components imitarà els cops del fuet.
3. Han de participar tots els membres del grup.
   

El grup que aconsegueixi que més components ho facin bé s'emporta el punt.

B.S.O

Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), de vegades simplement conegut com a soundtrack, com també se la coneix molt sovint en l'argot cinematogràfic, o simplement banda sonora -significant en aquest cas alguna versió o part- és el conjunt de paraules, sons i música que acompanya en una pel·lícula. (Extret de la Wikipèdia)

Pel que fa als sons existeixen a internet bancs de sons que us podeu descarregar.

Santa Cecília

Els alumnes de l'Optativa de música de 4t d'ESO 2009-2010, hem preparat dos temes per la festa de Santa Cecília que celebrarem el divendres dia 20 de novembre a l'escola Vedruna de Tona.

Sammy Dead i Bon dia Pachelbel.

Música instrumental del classicisme.

La sonata clàssica. Obra formada per tres o quatre moviments:

• El primer per tres o quatre moviments té la forma sonata *
• El segon lent andante o adagio acostuma a tenir forma ternària (ABA) o bé de temà amb variacions.
• El tercer mov. Sol adoptar la forma de minuet o scherzo.
• El darrer temps rondo o bé un altre forma sonata.

Pot ser escrita per un sol instrument o per una formació cambrística. Quan és interpretada per una orquestra l'anomenem simfonia.

La forma sonata està basada en dos temes musicals de caràcter diferent que es desenvolupen i es reexposen. El seu esquema és el següent:

• Exposició formada per : Tema A Pont Tema B Petita coda
• Desenvolupament: Lliure
• Reexposició formada per: Tema A Pont Tema B Coda final.

Com a exemple escoltem el primer moviment de la Petita serenata nocturna de W.A. Mozart, que té la forma de sonata. Seguiu l'esquema en aquest enllaç.

L'Òpera Clàssica

A l'època del classicisme l'òpera va ser un espectacle molt important, concebut per entretenir el poble tal i com ho fa el cinema en l'actualitat. En aquest sentit es desenvolupent dos tipus d'òpera:

• Òpera seriosa: Es basa en temes mitològics i llegendes antigues.

En l'època del classicisme prend importància l'òpera bufa.

• Òpera Bufa: Tracta temes quotidians. Arguments de la vida quotidiana, amb caràcter còmic i sentimental.
  S'utilitza l'idioma de cada país, a vegades els recitatius es converteixen en parts parlades.
  Els duets i conjunts vocals són cada vegada més habituals.
  En els finals d'acte els personatges van entran de manera gradual de manera que la tensió va en augment fins que es resol el conflicte plantejat.

Hi ha òperes que combinen els dos tipus.

• La Flauta màgica. Wolfgang Amadeus Mozart
  

Ària de la Reina de la Nit.


Duet de Papageno i Papagena

Repertori

Esquema proposat per les fitxes del repertori.

• Nom de l’obra: Llàgrima
  

• Compositor: Aquesta obra és del compositor Francesc Tàrrega. (imatge)
• Dates i lloc de naixement i mort: Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona 15 de desembre de 1909),
• Perfil musical: Compositor i guitarrista valencià.
• Nom dels pares i professió:
• Altres obres del compositor :
• Dades curioses o altres dades :
• Video o audio de l’obra:
• Altres videos d'obres interesants del compositor:

Interpretació musical

En aquesta entrada anirem enllaçant totes les bases instrumentals del llibre de text.
El rei lleó (pista 79). Cliqueu la imatge.

Obres i autors

Reconeixement d'obres, autor i època. En la propera prova de música s'interpretaran obres dels períodes treballats des de principi del crèdit. (edat mitjana, renaixement i barroc)
Amb aquest enllaç podeu accedir a les obres que cal reconèixer. (pistes 1 a 15).

Formes instrumentals barroques.

La forma de concert, consta de tres moviments que es diferencien en caràcter i tempo: Allegro-lento-allegro. Hi ha dos tipus de concert : el concert per a solista i orquestra i el concerto grosso, escrit per un petit grup de solistes (concertino) i orquestra (tutti) que dialoguen entre si.


Exemples de concerto grosso:

Concert de Brandenburg nún 2 de J. S.Bach (1r moviment)



Concerto Grosso alla Rustica Les luthiers



Exemple de concert per solista:

La primavera d'Antònio Vivaldi.
Pista 16 (1r moviment)

Interpretació musical 3r

1. "The sound of silence", de Simon & Garfunkel Pista 5
2. "Alleluya", de W. Boyce Pista 18

3. Colors en el vent (Colors of the wind)